IV CONGRéS CATALà DE SOCIOLOGIA.doc

COMUNICANTS: Mireia Arrufat, Laia Costa, Ainhoa Flecha, Gisela Redondo i Judit VallsCOMUNICACI: FEMINISME DIALGIC I MULTICULTURALITATRESUMEl feminisme dialgic inclou la veu de totes les dones dins la teoria feminista. Partint del principi digualtat de les diferncies, el feminisme dialgic sallunya de la visi homogenetzadora i del concepte excloent de la diferncia perqu planteja el feminisme en base a un dileg igualitari, a la solidaritat i a la capacitat transformadora. En una societat cada vegada ms multicultural es fan necessries propostes que incloguin ligual dret a ser diferents. En aquest sentit, les dones immigrants tenen espais que amb aquesta base, superen barreres fent que les seves veus siguin escoltades en peu digualtat i transformant el seu entorn personal i social. En aquesta comunicaci sexposaran quines sn les bases teriques daquest nou feminisme, com inclou les veus de les altres dones (les que no posseeixen ttol universitari, la immensa majoria) i quines prctiques democrtiques sestan duent a terme per transformar la realitat personal i social de totes les dones.IV CONGRS CATAL DE SOCIOLOGIA5 i 6 DABRIL DE 2003TTOL: Feminisme dialgic i multiculturalitatAutores: Mireia Arrufat, Laia Costa, Ainhoa Flecha, Gisela Redondo i Judit Valls Mireia Arrufat, doctoranda en Sociologia per la Universitat de Barcelona i becria per lObservatori Catal de la Joventut de la Generalitat de Catalunya; Laia Costa, doctoranda en Sociologia per la Universitat de Barcelona; Ainhoa Flecha, doctoranda en Sociologia i becria FPI del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona; Gisela Redondo, doctoranda en Sociologia per la Universitat de Barcelona i Judit Valls, estudiant de Sociologia. CREA, Centre de Recerca Social i Educativa de la Universitat de BarcelonaParc Cientfic de Barcelona, C/Baldiri i Reixac, 4-6, 4 5 - 08028 BarcelonaTf. 93 403 45 49 - Fax: 93 403 45 62 - Email: publicreapcb.ub.esAbstractEl feminisme dialgic inclou la veu de totes les dones dins la teoria feminista. Partint del principi digualtat de les diferncies, el feminisme dialgic sallunya de la visi homogenetzadora i del concepte excloent de la diferncia perqu planteja el feminisme en base a un dileg igualitari, a la solidaritat i a la capacitat transformadora. En una societat cada vegada ms multicultural es fan necessries propostes que incloguin ligual dret a ser diferents. En aquest sentit, les dones de diferents cultures tenen espais que amb aquesta base, superen barreres fent que les seves veus siguin escoltades i transformant el seu entorn personal i social. En aquesta comunicaci sexposaran quines sn les bases teriques daquest nou feminisme, com inclou les veus de les “altres dones” (les que no posseeixen ttol universitari, la immensa majoria) i quines prctiques democrtiques sestan duent a terme per transformar la realitat personal i social de totes les dones.INTRODUCCIEl feminisme ha sigut un dels moviments socials de ms repercussi social del segle XX i actualment hi ha un debat a nivell internacional que planteja la necessitat dincorporar a la teoria feminista les aportacions que dones de diferents cultures, edats i nivells acadmics estan realitzant. En aquest sentit, el feminisme dialgic, dacord al gir dialgic de les cincies socials (Flecha, Gmez i Puigvert, 2001), es basa en la inclusi de les veus de totes les dones al debat feminista en base al principi digualtat de les diferncies: reconeixent la igualtat de totes les dones i respectant les diferents identitats de cada una delles. Les veus de les “altres dones” Les “altres dones” son: las mujeres sin estudios universitarios, es decir, la inmensa mayora de las mujeres (Puigvert, 2001: 11) han seguir secundries en el debat teric feminista, per des de la seva realitat quotidiana, protagonitzen lluites per aconseguir ms llibertat i respecte com a dones. Malgrat tot, les seves lluites a vegades sn obviades pel moviment feminista. Des del feminisme dialgic, es proposa incloure a totes les dones en el debat feminista i constituir aix un moviment que tingui en compte totes les veus.Ldia Puigvert i Judith Butler sn dues de les autores que estan treballant en aquest sentit que es fa necessari per superar les desigualtats de moltes dones que pateixen una triple exclusi: de gnere, dtnia i de nivell acadmic. Sn dones que queden en segon pla com a conseqncia, entre daltres, duna desigualtat doportunitats i resultats per accedir a leducaci i per obtenir titulacions acadmiques. Existeixen experincies concretes dassociacions i grups de dones populars que es basen en principis democrtics, partint del dileg i respecte de totes les veus i cultures. En aquests espais, moltes dones de diferents cultures estan debatent temes sobre gnere amb altres dones i presenten propostes solidries que fan que els drets aconseguits fins ara pels diferents moviments feministes puguin ser accessibles a totes. Exemples daquestes experincies sn HEURA, lassociaci de dones participants de lEscola de persones adultes de La Verneda Sant-Mart; el Grup de Dones de FACEPA (Federaci dAssociacions Culturals i Educatives de Persones Adultes) o lassociaci gitana de dones Drom Kotar Mestipen. Per tal de que el feminisme tingui una utilitat social per les dones de totes les cultures, cal que hi hagi una obertura del feminisme a travs del dileg, incorporant les veus de totes. Al mateix temps, una visi multicultural pot fer grans aportacions al debat feminista. FEMINISME DIALGICAl llarg del segle XX, la teoria feminista ha seguit diverses tendncies. Amb la Modernitat Per Modernitat entenem la corrent terica que es basa en la divisi entre agncia humana transformadora i objecte transformat i elabora veritats absolutes., sorgida a partir de la Illustraci, es va garantir el dret de totes les persones a leducaci. Va ser un avan molt important, tot i que tamb va implicar prioritzar la cultura dels grups majoritaris per sobre la dels grups minoritaris, responent al model homogenetzador blanc, mascul i occidental. La situaci social, el gnere, ledat o ltnia es van convertir en factors dexclusi social. Abans de la Modernitat les dones no tenien veu ni possibilitat de decisi, ja que estaven sempre sotmeses a les decisions dels pares, germans o marits. Mitjanant el Projecte Illustrat de la Modernitat van nixer idees encaminades a buscar la igualtat per a totes les persones i molts moviments de dones es van organitzar per lluitar per aquest objectiu. Les demandes es centraven en la lluita per una major igualtat entre homes i dones en lesfera pblica reivindicant el dret al sufragi i laccs a leducaci, entre daltres. Els seus triomfs van ser molt importants, per no tenia en compte les diferncies individuals, culturals, destils de vida o de preferncies sexuals. Lobjectiu digualtat de la Modernitat es basa en la cultura occidental i no entra en un dileg igualitari amb les altres cultures. Quan a una dona de cultura no occidental se li concedia la ciutadania era a canvi dacceptar la igualtat que li oferien les dones occidentals, veient-se obligada a renunciar a la seva cultura dorigen. Es tracta duna igualtat homogenetzadora que no soluciona els problemes socials de les dones pertanyents a minories culturals i sense titulaci acadmica, posant molts obstacles per la seva inclusi social. Des daquesta perspectiva, si una dona musulmana porta vel, aquest noms es veuria com a smbol de repressi i mai com a alliberament. El feminisme de la igualtat estava compost per feministes que tenien una visi homogenetzadora on noms algunes dones es consideraven portadores dels valors progressistes i es creien capaces de definir formes dactuaci com a model a seguir per la resta de dones. Malgrat tot, el moviment feminista modern va conquerir tots els drets dels que avui gaudim les dones. Laccs a leducaci ha estat una de les reivindicacions ms fortes de les dones. El 1972 Mary Wollstonecraft, una de les pioneres feministes, ja defensava els drets de les dones en general i, especialment, el dret a leducaci per totes les dones.Amb la crisi de la modernitat i en resposta a lmfasi posat en la igualtat que, en certa manera, havia derivat en homogenetat, sorgeixen dues corrents: les prpies del postmodernisme Per postmodernisme entenem la corrent terica que defensa labolici dels principis de la modernitat i la desautoritzaci del paper de la persona com a promotora destratgies de canvi. i les de la Segona Modernitat Per Segona Modernitat entenem la corrent terica que concibeix a totes les persones amb capacitat de transformaci a travs del dileg intersubjectiu i confia en la radicalitzaci de la modernitat, fundamentada en les teories contempornies en Cincies Socials. El feminisme de la diferncia, dacord a la corrent postmoderna, es va centrar en lmfasi en la diferncia, negant la possibilitat de dileg perqu es prioritzen les diferncies individuals per sobre de la igualtat (el que ens separa per sobre del que ens uneix). Des del feminisme de la diferncia, al mateix temps que sataquen aquelles postures que tracten de posar-se dacord en una dileg com i cada vegada ms igualitari, es defensa la multiplicitat dopinions, per no per arribar a un acord, sin perqu cada una delles existeixi al marge de les altres sense comunicaci i, per suposat, sense coordinar accions conjuntes per transformar les relacions de gnere i la societat en general (Beck-Gernsheim, Butler i Puigvert, 2001) La Segona Modernitat apareix als anys 90 intentat aprofitar els objectius mxims de la modernitat (igualtat, llibertat i fraternitat) i donant-los una coherncia. Es pretn superar el relativisme de lpoca i radicalitzar la democrcia. Amb el feminisme de la igualtat i la diferncia, un sector redut de dones va monopolitzar el debat feminista. El feminisme dialgic, dacord a la Segona Modernitat, en canvi, es basa en la inclusi de veus de totes les dones, en base a un dileg que t sentit en unes societats cada cop ms dialgiques i multiculturals. El feminisme dialgic s un enfocament que incorpora els aspectes positus del feminisme de la igualtat i de la diferncia i que es construeix a partir de la pluralitat de veus de totes les dones que decideixen, mitjanant el dileg igualitari, qu volen i com ho volen. El plantejament central del feminisme dialgic que proposem est en defensar una radicalitzaci dels processos democrtics per elaborar entre totes una teoria que permeti una sola definici de la feminitat, no entesa com homogenetzadora, sin que sigui inclusiva, dinmica i igualadora de totes les veus. s a dir, que tingui presents les diferncies de gnere en lloc de fomentar la seva desaparici, i que sigui sensible al context en lloc dindiferent a les siutacions (Beck-Gernsheim, Butler i Puigvert 2001: 52)Judith Butler ha posat de manifest la importncia del paper de la transformaci i la inclusi dins el moviment feminisme a les III Jornades de Canvi Educatiu i Social: Dones i Transformacions Socials (Barcelona, 23 i 24 doctubre de 2001). Ldia Puigvert incorpora les veus de les “altres dones” per aconseguir una transformaci social i personal a partir de premises com la solidaritat, el dileg igualitari, la creaci de sentit i la igualtat de diferncies.A Espanya, tot i que han influit molt els feminismes francs i itali partidaris de la diferncia, tamb existeixen postures a favor de la radicalitzaci de la democrcia en autores com Celia Amors, Marina Subirats o Amelia Valcrcel. Del que es tracta ara no s de negar la importncia de la igualtat, sin darribar a una forma de la igualtat que no impliqui lhomogenetat, no tan sols amb els homes sin tampoc entre les dones. Es tracta, per dir-ho aix, daprofundir en la igualtat, no de negar-la (Subirats, 1998: 56)IGUALTAT DE DIFERNCIESAmb la proposta del feminisme dialgic, dones amb orgens molt diferents i vivncies molt diverses avancen juntes per la transformaci social de les relacions de gnere; la cultura o el nivell acadmic no simposen sobre les altres, sin que es complementen. Lacci conjunta de totes sorienta cap a la consecuci despais i processos de dileg mutu on sincloguin totes les veus: Per les dones que hem emigrat, la nostra cultura, el nostre pas t uns sentiments, unes vivncies. Volem que es respectin. Cadasc t la seva arrel i quan ens sentim atacades ens sentim malament (Dona participat immigrant de HEURA)Alguns moviments de dones en els que trobem dones no acadmiques i dones de diferents cultures tenen com un dels seus reptes definir els drets humans en termes capaos de sostenir el principi de la igualtat partint del reconeixement de la diversitat (De Botton, Puigvert i Snchez, en premsa). La Declaraci dels Drets de les Persones Participants en Educaci de Persones Adultes coordinat per FACEPA ns un exemple, ja que dones de diferents cultures tamb van participar en lelaboraci daquesta declaraci, en la que larticle 11 diu: Totes les cultures han de rebre el mateix tracte digualtat. Leducaci de persones adultes ha de recollir les histries i experincies de totes les cultures de la comunitat en base a un dileg intercultural (Declaraci dels Drets de les Persones Participants, 1999)La igualtat no es pot confondre amb lhomogenetzaci, sin que ha de garantir el respecte de cada una de les dones per viure segons la prpia elecci. Contrriament al que la imatge occidental sost de les dones gitanes, rabs, musulmanes, llatines, africanes, asitiques i indgenes, al llarg del segle XX sha generat un intens associacionisme i participaci en moviments igualitaris educatius, socials o poltics. Per orientar la seva lluita, associacions gitanes, africanes, rabs i, en general, els moviments antirracistes progressistes es basen en el principi som iguals, som diferents. En una mateixa manifestaci s possible trobar tant a una dona amb faldilla curta, com una que utilitza el mocador per cobrir-se (Basrts). Encara que semblin tendncies oposades sn en realitat molt properes; estan defensant el mateix procediment dialgic: ligual dret que tenen a ser diferents. No es tracta descollir entre una faldilla curta o el mocador, sin entre una vestimenta i una identitat imposades o unes formes de vestir i unes identitats lliurement escollides (traducci prpia al catal) (Puigvert, 2001: 178) Sest demandant, des de la participaci en diverses associacions o centres culturals, all que la societat promet: la igualtat de totes les persones. Lnica manera de garantir aquesta igualtat s a travs del reconeixement de les diferncies i la seva introducci en lespai pblic:Shan dincorporar referents i respectar les diferencies des de la igualtatParticipant a les I Jornades de Treball: Les dones gitanes de Barcelona al segle XXIEs tracta del debat sobre un concepte de ciutadania multicultural que no est lligada a una determinada cultura, sin que parteix de lexigncia dun consens entre tots els membres que formen part duna comunitat.Aquestes dones no estan esperant a que aquest espai pblic sobri a elles. De fet, sestan avanant a aquest debat i generant la mateixa necessitat dels espais de trobada multicultural. El reconeixement de la diferncia no s una cortesia o un favor, s una exigncia i un comproms democrtic. Tots aquests grups constitueixen una veu molt important. EXPERINCIES TRANSFORMADORESEn base al principi digualtat de les diferncies, considerem que dones de diferents cultures, edats o nivells acadmics poden intercanviar experincies i unir esforos en la lluita per la igualtat de gneres i pel seu reconeixement. Lobjectiu s aconseguir que a la nostre societat la identitat de minories culturals com lrab o la gitana no quedin mai ms sota el silenci.Sense perdre el que som, per tenint el que teniu tothomDona gitana - projecte Crea Brudila Calli 2001Actualment existeixen grups de dones que han iniciat conjuntament la creaci despais solidaris en els que dones de diferents cultures, edats i nivells acadmics dialoguen i fan realitat la seva inclusi social. Dones adultes de diferents cultures es reuneixen per dialogar i transformar no tan sols les seves vides sin tamb les de totes les dones aconseguint realment una transformaci no noms personal sin tamb social. Estan participant dones gitanes, rabs, catalanes o andaluses i busquen solucions conjuntes que afavoreixin a totes les dones (De Botton, Puigvert i Snchez, en premsa) Aquestes experincies demostren que el feminisme dialgic contribueix a la superaci de la triple exclusi que pateixen moltes dones: de gnere, dtnia i de nivell acadmic. Algunes experincies transformadores a nivell autonmic, estatal i internacional sn:Xarxa Europea Multilinge: Popular Women and EducationVa nixer lany 1999 amb lobjectiu destablir una cooperaci activa entre investigadores i investigadors que treballen camps especfics en educaci de persones adultes des de les seves diferents universitats. Aquesta xarxa, encara que est formada per dones acadmiques, treballa amb i per dones que posseeixen nivells acadmics inicials i sense titulaci acadmica. El seu objectiu s promoure el coneixement de noves formes de participaci social de dones no acadmiques, reconeixent mitjanant la investigaci- la seva diversitat cultural. Sencamina cap al desenvolupament de teories radicals que permetin la creaci de vies de participaci social i a la radicalitzaci de la democrcia a travs de lextensi de leducaci i la formaci, durant tota la vida, de dones amb nivells acadmics inicials o sense ells.MEI Al-hanan (Dones per una Educaci Intercultural)Neix amb lobjec